1 1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té dinou davant seu, el que fa vint. 1 2 adj. [LC] [MT] Que és una de les vint parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. La vintena part d'una cosa. 1 3 m. [LC] [MT] Un vintè, 1/20. Disset vintens, 17/20. 2 adj. [LC] [MT] Els ordinals i fraccionaris compresos entre vintè i trentè són: vint-i-unè, vint-i-unena; vint-i-dosè, vint-i-dosena; vint-i-tresè, vint-i-tresena; vint-i-quatrè, vint-i-quatrena; vint-i-cinquè, vint-i-cinquena; vint-i-sisè, vint-i-sisena; vint-i-setè, vint-i-setena; vint-i-vuitè, vint-i-vuitena; vint-i-novè, vint-i-novena.
